divendres, 24 d’abril de 2009

...les velles pedres han eixit,
a la llum del dia clar,
noves paraules han florit,
al cor d'un vell panssit,
la sang de nou ha reixit, a tot el cos envellit,
...Les belles pedres ha eixit,
a un vell cor asserenat,
un sòl de nou pavimentat, per ballar la festa d'Ell,
com a mínim un ballet, per quedar ben satisfet,
sense més enrenou,
cada dia ja és nou,
centre desplaçat,
al cor ben madurat,
d'aquell que sempre viu,
al seu caliu,
d'en JAHVÈ VIU.




...Alexandre i tots els seus companys i companyes, va netejar els cubs amb molta aigua i diferents combinacions de vinagre i oli verge, els secaren molt bé i els posaren 9 dies a l'exterior, a plena llum del sol i de la lluna, a la fresca de l'aire corrent, i altres 9 dies a l'interior a la fosca en repós.
Després provaren altres ambients, per veure si els cubs els hi canviava alguna cosa...
Van distribuir els cubs entre totes les famílies, com uns membres més de cada agrupació familiar, els infants hi jugaven i compartien el menjar i el dormir en sa presència. Els instal·laren a les escoles, a les assemblees, als camps de cultius, feien de taules, de cadires, de llits, de paviments, i fins hi tot de vivendes... i així van passar 12 anys en plena comvivència amb tota la població i a tots els ambients...La presència dels cubs harmonitzava el viure profund de tota la població, tots els ser vivents semblava que els beneficiava...
Un dia Alexandre va agafar 7 cubs i els va posar al mateix centre de l'església circular envoltat pels cantors dels cors, doncs, compartiens les celebracions religioses de totes les tradicions...I al cap de 12 mesos, el dia primer de l'any, dedicat a Santa Maria, un diumenge a les tres de la tarde es va manifestar com un gran "miracle"...Amb les vivracions dels cants dels cors i amb el so de base de l'orgue... els cubs es començaren a il·luminar per si mateixos, interiorment, semblava que anaven com despertant a la vida d'aquell moment tan preciós i emocionant...
Amb el contacte de la mà, canviaven de color i semblava que es formaven com imatges de muntanyes en moviment...i semblaven que interactuaven amb el que persava cada persona que els tocava...Els cubs interactuaven amb tots els éssers vivents... i tot ho harmanitzaven, especialment la ment s'asserenava i es clarificava, es despertava a la intuïció i a un estat de calma i de goig profund com mai havien experimentat...Tothom sentia la necessitat de comunicar-se en veritat i en profunditat, tothom se sentia lliure de si i tot tot entorn, enfortits vitalment, clarificat en tota decisió i experiència del seu viure...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada